Un heroi de pel·lícula

William Wallace fou un heroi escocès que lluità contra l’opressió anglesa pels volts dels segles XIII i XIV amb victòries sorprenents per la desigualtat de forces, i que morí condemnat i executat dramàticament pel rei d’Anglaterra Eduard I. El seu nom és present en multitud d’històries del folklore escocès que beuen fonamentalment de Blind Harry, un poeta del segle XV que en feu llegenda. Tot i així, les dades històriques del personatge real són relativament escasses, com succeeix habitualment amb els perdedors, els referents de les nacions vençudes. Hi va haver, però, un punt d’inflexió en la memòria d’aquest personatge quan l’any 1995 el cinema es va interposar en el seu camí. L’heroi nacional escocès esdevingué figura històrica universal per obra i gràcia d’un membre del star system de Hollywood, Mel Gibson, que amb Braveheart va captivar crítica i públic d’arreu del món, tot i que optà per afegir-hi llicències històriques sovint escandaloses.

Portava aquesta referència al cap quan fa cinc anys vaig decidir endinsar-me en la figura del General Maulet Joan Baptista Basset amb l’objectiu d’escriure un guió cinematogràfic per traslladar a la gran pantalla la vida del nostre heroi. Llavors vaig constatar que, a diferència del cas de Wallace, no calia forçar gaire la història per aconseguir un relat punyent i atractiu per a l’espectador, i fins a dos historiadors de l’Època Moderna –un de català i un de valencià- ho van corroborar en llegir-ne el guió enllestit.

Amb la tasca inicial complerta i el guió redactat, arribàvem al pas més complex, i amb escassíssimes esperances reeixir-hi: vehicular el projecte per aconseguir finançament per la producció. Val a dir que només vam tantejar una mica el panorama per corroborar que calien més de 25 milions d’euros per portar-la a la gran pantalla, una quantitat lògica tenint en compte que es tracta d’una pel·lícula bèl·lica i d’època. L’opció televisiva interessà fins i tot a TV3, però un pressupost d’entre 6 i 10 milions ja en època de crisi feu que ni tan sols arribaren a plantejar-s’ho seriosament. A Canal 9, com és d’esperar, ni estava ni se l’esperava.

El cinema és una eina poderosíssima per transmetre idees i valors, i també per recuperar figures històriques que il·luminen i refermen la memòria col·lectiva d’un poble. És el que va passar amb Wallace i els escocesos. I és el que passaria amb els valencians, i els Països Catalans en general, si mai aconseguim portar la vida de Basset a la gran pantalla. Però no és la ficció l’única via per arriba al públic, per bé que sí és la majoritària, la que aplega a més gent. N’hi ha d’altres, com ara el documental, gènere al que em dedique des de fa deu anys.

En una data tan recent com l’any 2009, l’historiador castellà Alfonso Ceballos-Escalera es va trobar en un arxiu de Segòvia amb una serendipitat en forma de document, que resolia el misteri de la mort de Basset. Aquest fet excepcional és molt il·lustratiu del que comentava adés: la manca de dades sobre els perdedor de la història, i la dificultat per seguir-ne la petjada. Llavors se’m va acudir un projecte documental que va més enllà de la figura de Basset, tot i que l’adopta com a fil conductor central. Prenent com a exemple el general maulet, miraria de mostrar les dificultats per escriure la història dels vençuts, del poble valencià en el seu conjunt.

Tot plegat són idees, des del camp audiovisual, per contribuir a la recuperació de la memòria de Joan Baptista Basset per a la societat que n’és hereva.

© 2023 Projecte Basset | La figura del General Joan Baptista Basset als pobles de la Mediterrània.