Més pinya, menys foc creuat

Si el suport a una consulta democràtica, acordada o no, és tan majoritari a Catalunya i si la independència és vista cada dia per més catalans com un pas necessari, és per dos motius. El primer és el cansament pel tracte que rebem i per haver de suportar el dogmatisme constitucional espanyol que rebutja pactar res amb Catalunya i exigeix total submissió. La mateixa submissió, per cert, a què el PP obliga la seva diputada Sánchez Camacho quan aquesta reclama per a Catalunya el principi d’ordinalitat per millorar-ne el finançament. La mateixa submissió que el PSOE ha acabat exigint, també, als seus “socis” del  PSC, amb aplaudiments i copets a l’esquena de Pere Navarro.  Però hi ha un segon motiu, més decisori encara, que farà imparable l’independentisme pacífic: el fet que ja hagi triomfat dins el cap d‘una majoria de catalans que és allà on ho havia de fer primer. No només estem convençuts que necessitem ser independents, sinó que una bona part dels catalans ja hem fet la nostra pròpia transició mental i sentimental.
Això no treu que molts catalans visquem amb esperança, sí, però també amb alguns nervis i molta preocupació continguda, el desenvolupament polític de tot el procés. La iniciativa, tinguem-ho ben present, ha estat de la ciutadania, de la societat civil. Però els partits polítics han de tenir prou altura de mires i caminar de bracet amb el poble per enfortir, més encara, la majoria social. Tenim aquest poble admirable que va a les manifestacions i a la gran corrua donant-se les mans de cap a cap del país, com remarcava fa poc mossèn Ballarín, un venerable ancià que ja n’ha vist de tots colors. Advertia però, tot seguit, que aquest poble no es mereix els polítics que tenim. Recorda que tots els pobles esdevinguts independents han fet sempre pinya darrere un líder. Creu que tenim aquest bon líder, però que no en farem prou sense un lideratge sòlid, més respectat. Assenyala que el deure dels altres polítics és acceptar aquest lideratge natural com passa a tot el món civilitzat, diu, menys a casa nostra. Els polítics que no facin pinya no tindran, sentencia Ballarín, cap perdó. Les seves entenimentades i sàvies paraules no fan més que reflectir l’actual sentiment general d’un gran part del nostre poble.
Tenim motius, però, per seguir endavant malgrat les adversitats. De visita a Barcelona, el ministre Montoro, la cara més cínica del govern espanyol, afirmava que “Catalunya ens traurà de la crisi” gràcies al bon comportament de les exportacions catalanes  i al  potencial de consum que mostra el nostre país. Desmentia, per tant, que el procés sobiranista estigui perjudicant l’economia catalana, una cosa que la caverna mediàtica espanyola no es cansa de repetir. Són uns tramposos, ja ho sabem. Però si el ministre té raó, per què permet que les farmàcies de Catalunya hagin de patir un calvari tan injust i dramàtic? Queda clar que tot s’hi val en la seva guerra bruta contra el govern del president Mas. Fem-ne via.

Joan Torres i Nalda

© 2023 Projecte Basset | La figura del General Joan Baptista Basset als pobles de la Mediterrània.