Fora dubtes, fora trampes

Publicat per Joan en October 17th, 2013 en Articles d'interés

Convocada i organitzada per l’ANC, la Via Catalana ha estat considerada arreu un èxit rotund. Fins i tot pel ministre Margallo, en un primer moment. La cadena no tan sols aconseguí mantenir la seva continuïtat al llarg dels 400 km sinó que també assolí una envejable densitat humana: entre un i mig i dos milions de participants segons diferents recomptes oficials. Diaris i televisions d’arreu se’n feren ressò i mostraren, per primer cop, el mapa de Catalunya. Si l’any passat totes les mirades es fixaren en Barcelona, aquest cop l’ANC ha aconseguit mostrar al món el país sencer. Els objectius, per tant, de la Via Catalana s’han acomplert i tot gràcies, un cop més, a la resposta massiva i entusiasta dels catalans.

No ho va veure així, però, el ministre espanyol d’Interior, Fernández Díaz, que pretenia dividir per quatre la xifra de participació. Un altre motiu per considerar-lo un perfecte incompetent. Per la seva banda, la vicepresidenta Sáez de Santamaria pretenia qüestionar que els catalans presents a la cadena representin la majoria del nostre país. Insistien, com fa un any, en la majoria silenciosa. La vicepresidenta en va dir una de bona: “El govern espanyol també ha de respectar l’opinió de la majoria silenciosa que no hi participà”. Caram, però si la majoria silenciosa, senyora, és precisament aquella que no manifesta cap opinió! Insinua, potser, que vostè ja coneix l’opinió de la majoria silenciosa? No faci trampa, vicepresidenta. Si vol saber què pensen la majoria dels catalans sols trobarà una manera: la consulta popular. Facin-la i respectin, democràticament, el veredicte de les urnes. El posicionament de l’ANC, després de l’èxit evident de la Via Catalana, ha estat molt clar: ara cal fixar la data i la pregunta de la consulta. I la majoria del nostre Parlament hi està d’acord.

Els mandataris espanyols no poden continuar fent servir de trista excusa ni la constitució ni la legalitat vigents. Que no intentin enredar-nos. La seva és una negativa política, al marge de tota legitimitat democràtica. Els recomano llegir -a ells, però també als catalans de bona fe que encara puguin tenir alguna ombra de dubte legal o constitucional- els sòlids arguments del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia que en la seva sentència de 22 de juliol del 2010, en relació al conflicte de Kosove, expressà de forma clara i concloent:

-Primer: Declarem que no existeix, en el Dret Internacional, cap norma que prohibeixi una declaració unilateral d’independència.

-Segon: Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica d’un poble ha de prevaldre aquesta última.

-Tercer: Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i pot modificar, quan sigui necessari, la legalitat.

Fora dubtes, amics. Mantinguem la unitat i la calma i continuem endavant.