Estem amb tu, sentim com tu – A l’amic Carles Mateu Blay, veí d’Almenara

Dos mesos farà ja que la notícia va saltar als mitjans informatius. Un veí d’Almenara, acusat de desobediència a l’autoritat per haver-se negat a parlar en castellà en un control rutinari de la Guàrdia Civil de trànsit, va acabar davant un tribunal. Sembla increïble que encara passen coses d’aquestes, veritat? La justícia el va absoldre, en primera instància, perquè no aprecià en els fets motius de condemna. Però el fiscal va recórrer contra l’absolució i l’Audiència de Castelló ha condemnat finalment Carles Mateu Blay a un any de presó. Més que surrealista, que també ho és, el cas resulta ser vergonyosament escandalós. L'Audiència ha basat la seva condemna en la negativa a sotmetre's al test d'alcoholèmia, quan la realitat és que la prova donà resultat negatiu. Per a molts, nosaltres inclosos, es tracta d'un avís a tots valencians amb autoestima i d’un càstig exemplaritzant a l’amic Carles Mateu que inclou pena de presó, amb retirada del permís de circulació, durant un any i un dia. Tot un seriós advertiment als qui pretenem fer vida normal en valencià, en tots els àmbits de la nostra terra.

No és un cas únic, ni tampoc és el primer, als territoris de parla catalana. És tan sols, i per desgràcia nostra, un cas més en una llista que ja s’ha fet massa llarga. Possiblement, tampoc no serà encara l’últim. Però aquesta vergonya, -el menyspreu i les vexacions per part de guàrdia incivils contra persones catalanoparlants- ja ha arribat massa lluny. És hora ja de dir que n’estem ben farts i de començar a exigir als nostres representants polítics, d’una vegada per totes, que facin la seva feina i posen punt i final a aquesta ominosa realitat. Ja n’hi ha prou, senyors. La vostra autoritat i la nostra dignitat estan en joc. Esperem de veres que el cas de Carles Mateu ens obri els ulls a tots –ciutadans, polítics, jutges i policies- i que tots comencem a actuar en conseqüència. Que tots respectem i fem respectar els principis i valors democràtics en què es basa, o això ens pensàvem, la nostra convivència. En democràcia la policia, tots els policies, estan per a protegir i garantir els drets dels ciutadans. I el fet de parlar la pròpia llengua i de poder adreçar-se en valencià als agents de l’autoritat no és una fotesa sense importància, sinó un dret bàsic i fonamental, inviolable, i un signe de normalitat absoluta en qualsevol societat democràtica. De manera que si aquest dret tan elemental no pot ser escrupolosament respectat per alguns policies, sinó que resulta, al damunt, criminalitzat per aquests i també per la pròpia administració de justícia és que alguna cosa greu està passant. Hem de preguntar-nos, inevitablement, quina mena de democràcia arbitrària és aquesta. Com pot ser que uns guàrdies consideren una ofensa intolerable que algú els puga parlar en valencià? Però en quin país vivim? Una democràcia capaç de tolerar -i de fomentar, per tant- abusos i atropellaments de tota mena contra ciutadans honrats i respectables pel sol fet que vulguin adreçar-se a uns agents de l’autoritat en la seva llengua –que és la pròpia també del territori on viuen- no és de cap de les maneres una democràcia de veritat, digna d’aquest nom. A no ser -i aquest podria ser el gran engany en què estaríem vivint tots- que es tracte només d’un trist i miserable succedani, d’una democràcia només aparent, de pa sucat amb oli. Si és aquest el cas, amic Carles, tenim encara molta més feina a fer: construir una veritable democràcia al servei dels valencians i del nostre País Valencià.      

Per sort, l’amic Carles Mateu, ha rebut abundants mostres públiques de solidaritat i de suport per part de nombroses entitats i de molts particulars. Aquí tens també la nostra. Carles, estem amb tu i sentim com tu.

Col·lectiu Basset

© 2023 Projecte Basset | La figura del General Joan Baptista Basset als pobles de la Mediterrània.