Elogi del president Mas

Publicat per Joan en November 11th, 2013 en Articles d'interés

Davant la miopia de molts polítics espanyols, i alguns de catalans, convé insistir que l’anomenat procés sobiranista que es viu a Catalunya és, clarament, una revolta democràtica, pacífica i esperançada, impulsada per una gran part de la ciutadania. Els darrers sondatges d’opinió així ho corroboren: els catalans partidaris d’una consulta democràtica arriben al 80%, els favorables a la independència se situen prop del 60% i els contraris al voltant del 20%. Això és el que encara sembla que no entenen a Madrid i el que prefereixen ignorar els dirigents dels partits unionistes a Catalunya. L’oposició radical a la celebració de la consulta indica, però, que estan prou al cas de la situació. No són tan babaus, doncs. Però no són, tampoc, demòcrates de veritat. S’han retratat i els tenim ben calats.

Per contrast, però també per mèrits propis, la figura del president Mas -després de més d’un any d’entomar estoicament els atacs i les infàmies que li plouen des d’instàncies i tribunes espanyoles, i després de suportar els estirabots que també li dediquen alguns polítics i articulistes de casa nostra- apareix com la d’un polític responsable i honest, que ha pres la decisió valenta de fer costat al seu poble i que, amb el pas dels dies, es va afermant com un líder excepcional i un paladí de la democràcia. No he estat mai un votant de CiU i confesso que la imatge que m’havia fet d’Artur Mas no es corresponia amb la d’aquest president decidit a portar la nau catalana fins a Ítaca, contra vent i marea, si aquesta és la voluntat majoritària dels catalans. Permeteu-me, president, que em tregui el barret i us expressi, abans no arribem a bon port, que teniu tot el meu suport així com el de molts altres catalans. No esteu sol, teniu un poble al darrere. Som molts els qui ens refiem de vós. Inclosos, naturalment, els vostres aliats, conscients que no seríem on som ara sense vós. Diuen que en moments excepcionals apareixen, forjats per l’adversitat, homes d’un tremp extraordinari que resulten providencials en la història d’un poble. Desitjo, president, que aquest sigui el cas. Permeteu que us feliciti, a més, per conservar la calma davant la crispació dels adversaris, per mantenir el somriure malgrat la vostra àrdua labor i per donar, encara, mostres d’un amable sentit de l’humor. Pocs serien capaços, honorable president, de compaginar tan bé fermesa i moderació. Enhorabona.

Deia fa pocs dies, amb raó, Carme Forcadell que l’Estat ens vol cansar, ofegar-nos econòmicament i dilatar el procés al màxim perquè els catalans ens revoltem contra el nostre propi govern. Admetia que tenim motius sobrats per protestar, si cal, davant la delegació del govern espanyol i la senyora Llanos de Luna. No podem desgastar, reblava, el govern de la Generalitat perquè si cau, cau el procés. Hem de ser, afegia, intel·ligents. Així ho farem, president, segurs que vós fareu honor al compromís de fixar data i pregunta de la consulta abans de Nadal. Per tot plegat, gràcies president Mas.