Biografia d’En Basset – Article de Joan Torres Nalda

Publicat per Joan en December 4th, 2012 en Història

JOAN BAPTISTA BASSET, l’heroi oblidat

Va tenir, al costat dels més coneguts Villarroel, Moragues o Rafael de Casanova, un paper molt destacat en la Guerra de Successió i en la defensa de Barcelona com a general –el general maulet, li deien- i enginyer militar. El projecte vol, en primera instància, retre-li homenatge i recuperar la memòria d’aquest heroi oblidat.

El general maulet

Fill d’un menestral artesà, escultor i daurador, i d’una mare de família noble, el jove Basset fugí de València en ser acusat d’una mort, a resultes d’un duel. Serví als terços d’Itàlia, per esborrar comptes amb la justícia. Després passà a Alemanya, al servei de l’emperador Leopold, i el 1683 és a la defensa Viena contra els turcs. En campanyes militars a Alemanya i Hongria fa coneixença i amistat amb el príncep Jordi de Hessen-Darmstadt que l’indueix a estudiar enginyeria militar i l’incorpora al seu estat major.

El 1695, Hessen-Darmstadt ve a Catalunya a lluitar contra els invasors francesos i Basset lluita al seu costat. Del 1698 al 1701, mentre el príncep hi fa de Lloctinent Reial, o virrei de Carles III, Basset agafa consciencia de l’ebullició política, econòmica i social dels països de la Corona d’Aragó. Coneix persones com Feliu de la Penya, cervell del partit austriacista i impulsor de la represa econòmica catalana de final del segle XVII.

Aquesta època és clau en la trajectòria personal de Basset que passa de “militar de fortuna” a ser home de “fidelitats”. Fidelitat a la dinastia austriacista, sí, però també a un àmbit territorial i social. Viatja a València on retroba família i parents i connecta amb “els seus”, els menestrals i pagesos valencians que s’autoanomenen “maulets”. Quan el 1701 torna a Viena amb el seu amic i protector el príncep de Hessen-Darmstadt, Basset ja és, a més de militar, un polític.

El 1705 ajuda Hessen-Darmstadt a prendre Gibraltar però rebutja ser-ne governador per anar amb la flota que assetjaria Barcelona. De camí, decideix conquerir la seva València natal i el 17 d’agost de 1705 desembarca a Dènia amb només 16 homes. Al seu voltant s’apleguen dirigents maulets amb la seva gent i la simpatia de la població li és favorable: Dénia li fa una gran rebuda i es lliura a Basset sense combat. Amb l’ajuda de les tropes de cavalleria de Rafael Nebot i Francesc Tàrrega, el general Basset incorpora també València al costat austriacista en un passeig triomfal. Carles III, agraït, el nomenà marqués de Cullera amb funcions de virrei.

De la presó a l’11 de setembre

Encara que ennoblit, Basset segueix pensant i actuant com un maulet. Les intrigues dels nobles austriacistes, enfrontats a Basset per la seva posició favorable a les reclamacions dels maulets, aconsegueixen fer-lo detenir i empresonar amb l’acusació de malversació de fons. Sense judici, és allunyat de València i romandrà presoner a Tortosa i Lleida. Lliure de càrrecs, no recobra la llibertat fins a primers de maig de 1707, després de la derrota d’Almansa. No ha pogut fer res per salvar València.

El juliol de 1713, de tornada a Barcelona, es posa a les ordres de Villarroel com a general de cavalleria però amb els seus coneixements el fan comandant suprem d’artilleria. Instrueix els seus artillers en el tir d’esclat enlairat, que consisteix a fer esclatar a l’aire bombes de metralla, una tècnica molt difícil amb la tecnologia de l’època. Els castells de focs amb què Basset obsequia els borbònics són comentats i lloats en els manuals militars. Durant els durs combats de l’Onze de Setembre dirigeix personalment, fins i tot després de ser ferit, les bateries situades a l’interior de la ciutat i els canons que ha fet instal•lar a la gran barricada del Pla de Palau.

Pres amb engany el 22 de setembre, el porten per mar a Alacant on, amb altres militars catalans carregats de grillons, el fan desfilar davant el Borbó, Felip V. Després el tindran presoner a Hondarribia i més tard a Segòvia , on va morir devers el 1726.