Un Onze de Setembre per guanyar la llibertat

Publicat per Joan en September 9th, 2014 en Articles d'interés

Dos anys després d’aquella gegantina manifestació del 2012 som a les portes d’un altre Onze de Setembre, més carregat encara de simbolisme que mai: commemorem el Tricentenari i falten tan sols dos mesos per celebrar la consulta popular catalana. Sabem prou bé que no ha estat gens fàcil arribar on som.

Durant la dura travessia política d’aquests dos darrers anys per les adverses aigües espanyoles, hem superat dificultats heroiques. Però l’estol de les naus catalanes ja albira i ha posat rumb cap al tan anhelat Pas de la Consulta 9N que, per estret i arriscat que pugui semblar, ens ha de dur per fi a aigües obertes, més favorables a la llibertat.

Malauradament, la nau del PSC ha mig naufragat i va a la deriva. Altres naus, com la d’Unió o la d’Iniciativa, potser presenten encara petites (o terceres) vies d’aigua, no gaire importants. Però totes les altres, la nau dels esforçats corsaris de la CUP o les que comanden el brau i generós Junqueras i també la del valent i astut capità Mas, resten afortunadament indemnes i segueixen sense grans dificultats l’estela de les dues naus capdavanteres, les primeres en salpar, la de l’Òmnium i la de l’ANC, que obren camí dirigides per dues dones tan intrèpides com Muriel Casals i Carme Forcadell, d’una audàcia i una fermesa extraordinàries.

Per arribar a Ítaca, la nostra llar ancestral i bressol de llibertat, el primer que cal fer ara és convertir aquest Onze de Setembre, per tercer any consecutiu, en un altre clam poderós i pacífic, que torni a fer la volta al món. El món ha de saber que els catalans estem decidits a votar el 9N per triar, democràticament, el futur de la nostra nació. A Barcelona la gran V ha d’estar plena a Vessar. Hem d’omplir els nostres carrers, per tercer any consecutiu, si Volem Votar després i omplir les urnes. I això és feina de tots. Com diu un vídeo que corre per Internet, el 9N ja ha començat. Espavilem.
No perdem més temps en debats estèrils. Després d’intentar-ho tot, el govern espanyol no pensa autoritzar la consulta i amenaça d’impugnar-la davant el Tribunal Constitucional.

Tampoc voldran considerar-la legal els partits unionistes espanyols, populars i socialistes inclosos. La qüestió, doncs, és quin cas farem nosaltres de les seves infundades amenaces. Perquè els catalans no podem, de cap manera, atorgar a dotze jutges del TC, designats pel PP i PSOE, una legitimitat superior a la del Parlament de Catalunya que democràticament hem escollit. Per tant la consulta serà legal, conforme al nostre ordenament jurídic.

L’argument que la soberania rau en la totalitat dels ciutadans espanyols resta invalidat per la Carta de Nacions Unides que atribueix expressament el dret a decidir als pobles, no als estats. I el dictamen que ha fet públic l’ICAB (Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona) diu que “no es pot discutir a la comunitat catalana la seva condició de subjecte polític”. Aquests professionals de les lleis expliquen que “el govern espanyol no estaria legitimat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que s’expressi lliurement en relació a un futur estat català”. I també diuen que, en el cas improbable que el govern espanyol impedís la celebració de la consulta, trobarien “plenament justificada la declaració unilateral d’independència”. Ho afirmen uns professionals, homes i dones, que de legalitats en saben un niu.
Aquest 11S hem de sortir tots al carrer per demostrar al món que som i serem. Per demostrar al govern espanyol que les amenaces no ens espanten. Per demostrar als nostres dirigents polítics que ens tenen al darrere. I per demostrar-nos a nosaltres mateixos que el pretès ADN de perdedors o amics de derrotes, que alguns encara ens atribueixen, és tan sols una llegenda negra fabricada pels nostres adversaris. Persistirem fins guanyar la llibertat.