Vergonya, cavallers, vergonya!

Quan jo era un xiquet, encara vivia Franco. I en algunes cases del poble, encara es veien rètols pintats amb negre que deien Franco! Franco! Arriba España! Aquelles cases no s’havien pintat des de la guerra.
A ma casa, s’escoltava la Pirenaica. Pràcticament no s’entenia res, mentre el pare canviava de freqüència perquè contínuament l’estaven interferint. I també escoltàvem l’emissió en castellà de la BBC. Dels noms, recorde un periodista que es deia Harry D. Bilius. I, al migdia i al capvespre, totes les emissores de ràdio, connectaven amb Radio Nacional de España i emetien “el parte”. Les notícies només eren aquelles. I la premsa, del Movimiento. A Castelló, tocava el Diario Mediterráneo.
Quan anàvem a l’escola, no podíem dir que escoltàvem la Pirenaica o la BBC. Perquè podíem prendre mal. Ningú era de fiar. Ni tan sols la pròpia família.
 
Em sembla que als actuals governants d’Espanya els agradaria tornar a aquesta època. Pot ser, malgrat les aparences, mai s’han mogut d’allà. Toleren malament la crítica. I tendeixen a oblidar que no ixen a les monedes com eixia el dictador amb la llegenda “Por la gracia de Dios”. Ells estan on estan perquè el poble els ha triat. I el poble té, tenim, tot el dret d’equivocar-nos. I de triar-ne uns altres. O, si no ens compon el joc perquè el veiem ple de trampes, a canviar-ne les normes. Unes que no permeten abusos com els que estem patint. Perquè ara ja estem arribant a uns extrems veritablement insuportables. Descobrim que els mateixos governants que estan imputats per delictes que sempre es poden assimilar amb el lladronici, retallen les ajudes als dependents; només cal veure el vídeo de la senyora que ve la Pobla Llarga. Retallen les condicions laborals dels treballadors que han costat desenes d’anys de dures lluites i sacrificis terribles. Només cal recordar que, quan es demanava la reducció de la jornada laboral de divuit hores al dia, l’argument més sòlid dels patrons era que “al final, no voldran treballar”. Ara mateix, quan a algú se li exigeix treballar sense horari per un sou de misèria, l’excusa és que “això és la crisi”. Tanmateix, aquests mateixos governants han permès, sense cap escrúpol, que des dels bancs es robés, amb total impunitat, els estalvis de tota la vida de centenars de milers de persones confiades, incloent-hi jubilats, nadons, persones analfabetes o, fins i tot algun mort, només considerant-los com a “experts en finances”. Als valencians, a més, després d’anys d’enlluernar-nos amb projectes impossibles, faraònics i ruïnosos, ara se’ns desposseeix de la televisió valenciana, només perquè és en valencià. Això després d’haver prohibit, sense cap base legal homologable, la recepció de TV3, que al capdavall, es feia a través d’una xarxa privada de repetidors sufragats per subscripció popular.
Molts d’aquests fets, signifiquen que els nostres governants no respecten, quan els convé, la propietat privada. Com en la fantàstica llei d’urbanisme valenciana que obligava els propietaris a vendre als grans especuladors les seues propietats o a assumir despeses impossibles a canvi de no res.
 
Però clar, sempre arriba un moment en què, ningú sap perquè, la gent comença a dir prou. D’això en dèiem “la gota que fa vessar el got”. Quan passa això, per un fet aparentment menor, esclata tot.I això és el que sembla que comença a passar al País Valencià.
Després d’haver vist que a un el poden condemnar a presó per entestar-se a parlar valencià a la Guàrdia Civil. O que es prepara una llei que afirma que es podran aplicar sancions administratives de desenes de milers de euros “per ofendre Espanya o a qualsevol de les seues comunitats autònomes”. Sense la intervenció de cap jutge. I sense definir què pot ser una “ofensa”!
I no només. De sobte, el president de la Generalitat Valenciana, un senyor a qui no ha votat ningú per a tal càrrec, un personatge triat pel partit popular perquè l’anterior president va haver de dimitir per culpa dels escàndols de corrupció de tota mena que es produïren en el seu mandat, està molest. I ho està perquè, allà on va, l’escridassen. Li demanen la dimissió. Perquè ha tancat Canal Nou. Només per això. No per cap fet més important. I això l’emprenya, perquè ell estava avesat, com tota la colla de col·legues seus, a passejar pel “seu terreny” i que tothom els llepés les sabates. I ara ja no. Li demanen que se’n vaja per haver tancat Canal Nou. Només per això.
Com li ho podrien demanar per continuar fent despeses en l’aeroport de Castelló. O per suggerir que empreses de “teletienda” estan interessades en les freqüències que deixa lliures RTVV. O per privatitzar tot allò que pot de la sanitat pública. O per permetre que tots els imputats que té en el seu partit, o fins i tot en el seu govern, continuen exercint els seus càrrecs amb total impunitat. O per mantindre una bona colla d’amiguets als que anomena “assessors” quan moltes vegades no saben fer ni la “o” amb un canut.
De manera que ara, com ja té poques coses per inaugurar però es veu que li abelleix eixir a veure el seu “territori”, envolta els llocs on ha d’anar de policies per tal que la gent no se li puga acostar. Així, no escolta protestes. El seu món segueix sent perfecte. Però va i els xiquets d’una escola, des del pati, li criden “Volem que torne Canal Nou!”. Cavallers, quin pecat. Els xiquets d’una escola. Els xiquets!
De seguida un fidel escuder, regidor de seguretat del PP, els grava en vídeo. Ja ho sap, ell, que els pares el poden denunciar per violar la llei de privacitat de dades i imatges personals dels menors d’edat? La policia, senyors, entra a l’escola per fer callar els xiquets. Vostès s’imaginen que els seus fills tornaren a casa explicant una escena tan kafkiana com la d’un policia immens, amb ulleres fosques i porra i pistola al cint, encarant-se amb una colla de xiquets de deu anys per exigir-los que callen? Que Babalà ja és història? I, a més, ara s’amenaça l’escola Taquígraf Martí de Xàtiva amb un expedient per permetre que els xiquets “cridaren al president”.
Sincerament. Crec que aquesta gent han perdut el món de vista. I no ho haurien de fer, perquè ara mateix, Europa sembla estar seriosament preocupada, amb el comportament d’Espanya. Fins i tot, el tercer grup del parlament europeu, els liberals demòcrates, creu que ara mateix no pot ser considerada una democràcia prou sòlida.
Però ells, els governants del desgovern, de la rapinya i de la poca vergonya institucionalitzada, convençuts que tenen tota la raó perquè sempre la tenen, sempre l’han tinguda i sempre la tindran, segueixen avançant i envestint tot allò que es troben al davant.
És evident que necessiten un recanvi. Se n’han d’anar. I de pressa. Abans no els haja de fer fora la gent de mala manera. Com deia la meua àvia d’Almassora, “si no ho fan aviat, això s’acabarà amb una picà de fesols”.

 

Josep

Autor:

Josep Usó i Mañanós

No hi ha comentaris

Deixi una contestació