Vencerem

El proper 11 de setembre Catalunya tornarà a viure una Diada esclatant. La Via Catalana ha rebut finalment una resposta multitudinària. L’entusiasme popular la convertirà en una nova fita històrica  que ens ha de servir per posar data a la consulta sobiranista i per anar concretant la pregunta. Pel que fa a la

resposta, som majoria els que ja la tenim decidida: independència. Escollirem ser un país lliure i un nou estat d’Europa.

No volem ni acceptarem que un estat suposadament autonòmic i hereu  del franquisme, com és Espanya, ens porti novament a l’escanyament econòmic, ens matingui subordinats a la seva ineficàcia radial i centralitzadora ni que continui amb la seva indissimulada política d’extermini contra la llengua catalana. No podran entendre mai, per exemple, allò que és de sentit comú: que la llengua pròpia d’un territori ha  de ser, sempre i per descompat, la primera llengua en l’àmbit educatiu i en tots els altres. Des de sempre, el seu objectiu és un de sol: assimilar-nos. El nostre, en canvi, és recuperar les nostres llibertats per garantir la pervivència de la nació catalana.

Ara fa 300 anys, en aquell “estiu infame” del 1713 (com el qualifica l’autor de Victus)  les tropes borbòniques ja havien iniciat el setge militar contra Barcelona.  Un setge que es va perllongar durant tretze mesos d’assalts i d’heroica resistència. No és cert, doncs, allò que molts, de forma malintencionada, ens voldrien fer creure: que els catalans celebrem o commemorem una derrota. No som tan estúpids. Qui diu això encara no ha entès encara el sentit de la Diada. Commemorem la lluita heroica d’un poble i renovem, any rere any, el compromís col·lectiu de recuperar les llibertats nacionals que vam perdre en aquell infaust 11 de setembre de 1714 a mans d’un exèrcit ocupant i que tants catalans defensaren amb la seva vida. Commemorar la Diada no és derrotisme, sinó tot el contrari: és un legítim afany de revenja. Sí, una revenja que, sortosament i en els temps que corren, haurà de ser pacífica i democràtica. Però revenja al cap i la fi.

I la millor prova de tot això és que avui, 300 anys després, encara som aquí disposats a donar la batalla democràtica per la nostra llibertat. Una batalla que aquest cop, s’hi tots sumem i ens ho proposem, ens durà ben aviat a la desitjada victòria.

 

Per Catalunya i la nació catalana,

Per la nostra llibertat política,

Per la pervivència de la nostra  cultura i la nostra llengua,

Pels drets civils i socials dels tots catalans i les catalanes,

Visca Catalunya lliure!

© 2023 Projecte Basset | La figura del General Joan Baptista Basset als pobles de la Mediterrània.