Tres savis i un bruixot

Veus més autoritzades que la meva, de persones molt lúcides i respectables, de reconeguda vàlua i amb un gran ascendent social a Catalunya, s’han vingut pronunciant en els darrers quatre anys a favor de celebrar una consulta democràtica perquè el poble català pugui decidir lliurement si vol continuar formant part de l’Estat espanyol o bé, si així ho expressa la majoria, pugui fer realitat la vella aspiració històrica de recuperar per a Catalunya un estat propi que garanteixi la seva plena sobirania i un major benestar econòmic i social per a tots els catalans. Diferents enquestes, d’altra banda, publicades per diversos organismes oficials i prestigiosos mitjans informatius, indiquen que tres quartes parts dels catalans volen que es faci la consulta i que almenys un 55% podrien optar per la independència. Una realitat, per cert, que PP i PSOE pretenen ignorar amb l’argument, bizantí i ben poc democràtic, d’una legalitat constitucional que interpreten segons la seva conveniència. Aquí van, però, tres opinions dignes de molta consideració.  
Diu Salvador Cardús, sociòleg i analista polític: “Si més de 30 anys d’autonomia no han trencat la convivència ni la cohesió de la societat catalana, els qui ara la pronostiquen s’equivoquen. Som una societat alhora  diversa i cohesionada. Una Catalunya sobirana, amb capacitat d’oferir un horitzó social i de progrés, no tindrà problemes de cohesió”. El director del prestigiós diari digital Vilaweb, Vicent Partal, creu que “no tindríem tant independentisme sense les constants agressions per part d’Espanya, incapaç d’acceptar la diversitat. Això ha fet créixer i créixer un independentisme que ha esdevingut imparable”. També és molt clar mossèn Josep-Maria Ballarín, popular capellà i escriptor: “Hem de fer un país i no l’hem de fer partit, sinó sencer. Si entre nosaltres ens entenem, la resta sortirà tot sol… És una vergonya el que ens estan fent. Espanya ens vol trinxar i no sé com encara aguantem. Hem de bellugar-nos… Però és impossible fer-se respectar si nosaltres no ho fem: cal que anem units”. 
En contra d’aquests tres savis i de totes les enquestes serioses publicades en els dos darrers anys, un  tal Juan Rosell, empresari  de Barcelona  i actual president de la patronal espanyola CEOE, es despenjava l’altre dia amb un curiós estirabot:  “La majoria de catalans ni volem marxar ni marxarem d’Espanya”.  En cap moment, però, va explicar en què es basava per fer una afirmació tan categòrica com inventada. És que Juan Rosell no llegeix mai els diaris ni sap què diuen les enquestes?  És que  potser té una màgica bola de vidre i vol fer competència deslleial als endevinaires de fira?  Només això podria explicar que, tot seguit, afegís encara una predicció com aquesta:  “La independència suposaria una important destrossa de les relacions humanes a Catalunya i Espanya i, per descomptat, una destrossa econòmica encara més gran”. D’on ho treu això? També li ho ha dit la bola de vidre? Mai no hauríem imaginat que tot un president d’una gran patronal acabés fent aquest trist paper de bruixot catastrofista.  Ens pensàvem que això de la CEOE era una cosa seriosa, però ja es veu que no. Quin esperpent i quin ridícul! És clar que tot aquest desafortunat numeret podria tenir una altra explicació, ben coneguda. Cada vegada que un català ocupa un càrrec destacat dins l’organigrama espanyol del poder necessita demostrar la seva espanyolitat amb bufonades com aquesta per complaure i guanyar-se la confiança dels mandataris espanyols. En aquest cas, Joan Rossell seria només el darrer d’una llista dissortadament prou llarga. Cosa que no  li resta patetisme a la seva actuació. Més aviat tot el contrari

 

Joan

Autor:

Joan Torres Nalda

No hi ha comentaris

Deixi una contestació