Thank you so much, Mr Cameron

Sí, el títol diu exactament això: moltes gràcies, senyor Cameron.  No, no sóc cap entusiasta admirador de l’actual primer ministre conservador de la Gran Bretanya, el jove David Cameron. Ni tan sols crec que arribés a votar a favor del seu partit tory en el cas, improbable,  que em convertís en ciutadà britànic. Malgrat tot,  els catalans que volem exercir el dret a decidir li estarem, a partir d’ara, sempre agraïts pel seu valent posicionament públic i per les seves paraules inequívocament  favorables a la lògica democràtica. Sense esmentar ni  Catalunya ni el govern espanyol, que no calia,  i en resposta a la pregunta d’un periodista, Cameron començà dient que no pretenia donar lliçons a ningú. Tot seguit, però, va deixar anar un missatge molt entenedor: “En qüestions d’identitat i d’independència sóc del parer que la gent ha de poder votar i decidir lliurement”.  Més clarament no es pot dir. Encara va afegir que és així com es fan ara les coses al Regne Unit. Es referia, per descomptat,  a l’anunciat i ja acordat referèndum d’Escòcia, però s’hauria pogut referir igualment a Gibraltar i a les illes Falkland o Malvines.

Enhorabona, senyor primer ministre, i moltes gràcies per aquest gran favor que ens heu fet. Un favor inesperat, que no per això deixa de tenir per a nosaltres un inestimable valor.  Hàbilment, el president de la Generalitat, Artur Mas, s’afanyà a expressar-li també, de seguida, el seu agraïment.

La Gran Bretanya és aquest singular país que fins pocs anys després de la Segona Guerra Mundial era considerat  encara un vast Imperi de Sa Majestat Britànica. Tots recordem, gràcies al cinema, les seves antigues guerres colonials a l’Índia i a Sud-Àfrica i també contra la independència dels incipients Estats Units d’Amèrica. Qui visiti  a Londres, Edimburg o a d’altres capitals del Regne Unit algunes de les catedrals i esglésies més emblemàtiques del país encara hi trobarà, desplegats a dins, molts dels antics estendards i banderes que recorden els centenars de milers de soldats de múltiples batallons i regiments armats que moriren en mil i un combats, lliurats als cinc continents, en nom de l’Imperi Britànic. Impressiona de debò. Però la Gran Bretanya avui s’ha convertit, al costat dels països nòrdics, en una de les democràcies més sòlides i acreditades  del món.   El gest de Cameron i l’actitud adoptada amb Escòcia avalen i reforcen, per tant, la qualitat de la democràcia britànica. No està gens malament per ser un país que no té una constitució democràtica escrita.

La constitució espanyola, en canvi, és usada pel govern i altres dirigents de l’Estat espanyol com un mur infranquejable darrere el qual s’atrinxeren per barrar el pas a les aspiracions democràtiques de Catalunya. Confonen constitució amb democràcia! És un greu  error perquè el resultat és un espanyolisme tronat i totalitari que pretén negar la democràcia als catalans. Cosa que el senyor Cameron trobaria imperdonable i no faria mai. God save the Prime Minister!

Autor: Joan Torres Nalda