Quan convé seguem cadenes

Publicat per Joan en October 3rd, 2014 en Articles d'interés

Al crit de “Ara és l’hora”, un milió vuit-cents mil catalans s’aplegaren a Barcelona per la Diada. Us heu adonat, per cert, que el nostre himne nacional diu coses -“Ara és l’hora d’estar alerta; endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba; que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya”- que avui semblen tenir més sentit que mai? Davant l’anunci fet pel govern espanyol d’impugnar la llei catalana de consultes -abans fins i tot de saber què diu- serà bo recordar que en cantar Els Segadors també fem un clar advertiment: “Quan convé seguem cadenes”. Fins i tot Alexandre el Gran, davant la impossibilitat de desfer el famós nus Gordià, es limità a tallar-lo d’un cop sec amb la seva espasa. “Tant és deslligar-lo com tallar-lo”, va dir. Veieu on vull anar a parar? Aclarim-ho.

Quines cadenes tenallen els catalans avui? La primera és la Constitució espanyola tal com és interpretada, en benefici propi, pels partits unionistes. La segona cadena és un fraudulent Tribunal Constitucional, òrgan políticojudicial amb uns magistrats designats pels partits del règim, cosa que desmunta un fonament tan bàsic de la democràcia com és la separació de poders. Quan el Govern espanyol s’omple la boca amb l’Estat de Dret ens amaga que Espanya sols n’és una trista caricatura o simple paròdia. La tercera cadena és una Transició política, incompleta, que ens ha dut a una democràcia de baixa de qualitat. Mort del dictador Franco, s’aprovaren la Constitució i unes noves lleis -altres encara són vigents!- però el nou règim va mantenir als seus llocs la pràctica totalitat dels militars, jutges i alts funcionaris. El resultat d’aquella Transició -qualificada de modèlica!- és una pobra democràcia controlada, amb pocs canvis, per la classe dirigent del vell règim franquista.

Ens diuen que desobeir la legalitat espanyola -que no reconeix la nació catalana i no és, per tant, netament democràtica- seria il·legal. Diuen que la nostra llei de consultes serà il·legal perquè el TC la suspendrà ipso facto. I ens avisen que no fer cas del TC seria cometre també una il·legalitat. Tot són cadenes i més cadenes. Però tanta insistència en la legalitat fa malpensar. No serà que defensen la legalitat que els permet triar i nomenar a dit els magistrats del TC? No serà que volen mantenir la legalitat que els ha mantingut a ells quaranta anys al capdavant d’aquesta democràcia postfranquista? No serà que la defensen per continuar prosperant a costa de l’Estat? Els catalans, si molt convé, haurem de segar cadenes. Cal qüestionar una legalitat injusta i el suposat domini legal d’una gent que s’han apropiat l’Estat i que s’hi troben com a casa.

Quan intentàvem sortir de Barcelona amb l’autocar -hora i mitja per anar de la Diagonal a la Meridiana- vam viure un moment de la Diada, breu però intens, que explica molt bé tot allò que els Rajoy i companyia mai no podran entendre: una nena d’uns deu anys ens saludava somrient, des del petit balcó d’un xamfrà, agitant una estelada i fent amb els dits d’una mà el senyal de la victòria. Se la veia tan contenta i segura de guanyar com tots els que tornàvem a casa. Ara toca votar i guanyar.