Memòria de Lluís Companys (article de 1990)

Recuperem aquest article del nostre company Joan Torres Nalda, que aleshores era membre de la junta comarcal d'Òmnium Cultural a La Garrotxa, escrit en commemoració dels 50 anys de l'afusellament de Lluís Companys. – Col·lectiu Projecte Basset.

Fossar del castell de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Primeres clarors del dia 15 d’octubre de 1940. Un home sol -vestit fosc i camisa blanca amb coll descordat- camina, sense pressa, cap a la mort. S’atura al peu de la murada i, amb gest cansat, fa mitja volta.

Drets, arrenglerats al seu davant, els soldats d’un piquet d’execució l’encanonen. Inesperadament, l’home, a poc a poc, es treu primer una sabata i després l’altra. Amb l’esguard perdut i trist espera dempeus i descalç, serè. L’home, encara, llança un crit: “Per Catalunya!”. L’única resposta és una veu militar seguida d’una descàrrega de fusells. L’home cau i la terra acull aquell cos sense vida…

S’acomplia així, ara fa cinquanta anys, la sentència de mort d’un Tribunal Militar contra Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat republicana.

La nostra ciutat no pot restar al marge de l’homenatge que, arreu de Catalunya i per iniciativa del propi Parlament, es prepara en memòria de Companys. No tan sols per reivindicar la seva figura política -d’una enorme importància en la història recent de Catalunya-, sinó per proclamar també la nostra adhesió als seus ideals de llibertat, de justícia i de solidaritat (uns ideals sense data de caducitat, totalment vigents en aquest tombant de segle en què el fracàs del comunisme sembla no deixar altra alternativa que la del capitalisme de consum on la la llibertat de mercat és la més important de totes). Si és cert que en Companys morí sol, ara podem demostrar -si volem- que tanmateix no es trobava sol en la defensa de Catalunya i la llibertat. 

Heus ací la gran lliçó de Companys: el combat per Catalunya és un combat per la llibertat. Defensar la llibertat de les nacions privades de sobirania (Catalunya, Lituània* o el Kurdistan) no és tan sols una manera de defensar aquestes nacions sinó de defensar, també i en primer lloc, la causa de la llibertat. En aquest sentit Companys no és patrimoni exclusiu dels catalans o d’alguns catalans. Companys és patrimoni de tots els qui creuen en la llibertat. I homenatjar-lo és homenatjar tots els qui, com ell, han donat la vida defensant la llibertat.

* Lituània va aconseguir la independència a l'any següent (6 de setembre de 1991).

Damià Torres Latorre

Autor:

Damià Torres Latorre

No hi ha comentaris

Deixi una contestació