La llibertat té un preu

La situació  d’escanyament econòmic a què Espanya sotmet els catalans no ens fa la vida gens fàcil. Però tots els que avui sospiren per tornar a la proposta de pacte fiscal (com ara La Vanguardia i una part del seu entorn polític i social) han de pensar que si no volien arribar on som ara haurien d’haver fer que aquell pacte funcionés. Tornen a pressionar els qui ja estaven convençuts de la bondat del pacte (el govern de CiU) però aleshores no van fer res per convèncer l’altra part (el govern espanyol del PP). Voler, ara, rebobinar la història ja no és possible. El conservadurisme català actua amb retard, mandra i falta d’imaginació i se li ha covat l’arròs.  Aquests que fan propaganda del pactisme i que estan disposats a posar pals a les rodes del procés sobiranista que lidera Artur Mas es vendrien, si cal,  per un plat de llenties estofades autonòmiques. No, gràcies. Amb Espanya no hi valen pactes. Recordem quants diners ens deuen encara com a resultat de pactes anteriors. Recordem també quants casos s'han donat, només en els darrers deu anys, de ciutadans catalanoparlants vexats per agents de la Guàrdia Civil pel sol fet de voler parlar la seva llengua… Un poble que vol ser nació ha de mantenir una certa dignitat, senyors. Que paguin el que ens deuen i res més.

Ara bé, la pregunta que tots els catalans hem de -nos és molt crua: ¿Estem disposats a aguantar el desafiament sobiranista a l’Estat si aquest ens escanya encara més, com sembla que és la seva intenció, per provocar les protestes contra la Generalitat per part dels funcionaris que no cobraran prou, de les farmàcies que acumularan més deutes o dels usuaris dels serveis socials que s’enfonsaran més encara? Vivim uns moments d’emergència nacional com ja ha dit el propi president Mas. Ja en som tots prou conscients? Quanta resistència estem disposats a oferir? Tot depèn de quant valorem, uns i altres, la nostra llibertat nacional. Una llibertat que ens ha de permetre un futur millor i més pròsper. Una llibertat, però, que no ha de trigar en arribar.

Marcats com:
Joan

Autor:

Joan Torres Nalda

No hi ha comentaris

Deixi una contestació