Junts vencerem

Dissabte passat a Tarragona l’ANC actualitzava el seu full de ruta que insisteix, com a primera opció, en la celebració de la consulta perquè Catalunya exerceixi lliurement el dret a decidir. De passada s’anunciaren les accions populars de la propera Diada nacional que posaran de nou al carrer dos milions de ciutadans. L’endemà, diumenge, en l’acte solemne del centenari de la Mancomunitat, el president Mas alertava que aquesta setmana PP i PSOE podran evitar que les Corts de Madrid li transfereixin la competència per celebrar la consulta però que no podran aturar la voluntat majoritària dels catalans. Paraules acollides amb una ovació per totes les personalitats que omplien el saló Sant Jordi del palau de la Generalitat. Dies abans, els dirigents catalans d’UGT i de Comissions Obreres, Josep M. Àlvarez i Joan C. Gallego, havien signat un conveni de cooperació amb Carme Forcadell, presidenta de l ‘ANC, i amb Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, per treballar junts en favor del dret a decidir tot assumint que “l’avenç nacional és indestriable de l’avenç social”. Són mostres d’unitat necessàries per fer possible el projecte més engrescador i democràtic que tenim plantejat. Volem, sobretot, fer un país millor i tenir una democràcia de més qualitat per superar el funcionament, socialment injust i políticament lamentable, de l’actual democràcia espanyola.
La unitat ens fa forts als ulls del món. Per això a les eleccions europees del 25 de maig hauria preferit una llista unitària dels partits sobiranistes que fan costat a la consulta. Era demanar massa que partits diferents s’avinguessin a deixar en segon pla els seus projectes polítics? Tenia sentit una llista unitària que mostrés a Europa la unitat entorn un projecte compartit que reclama una solució democràtica? Assajar aquesta llista unitària no era mala idea perquè podria resultar molt necessària, un dia o altre, si cal arribar a una declaració unilateral d’independència. Per sort, l’ANC farà la seva feina i continuarà treballant en favor de la necessària unitat. Davant totes les dificultats, les campanyes insidioses i les amenaces que vindran, cal mantenir unida la majoria social favorable al dret a decidir i no renunciar-hi mai; cal una actitud combativa, decididament positiva, ordenada i pacífica. Però hem de confiar, també, que els polítics i els partits encarregats de dirigir el procés treballaran junts en la mateixa direcció.
Dies enrera hem vist a Barcelona el judici relacionat amb l’hotel que Millet i Montull volien construir al costat del Palau de la Música. Sorprèn i desconcerta que l’alcalde de la ciutat i el seu predecessor, així com l’anterior Conseller d’Economia de la Generalitat, cridats a declarar, ho fessin només en castellà. La marginació del català en l’àmbit de la justícia clama al cel. Per això mateix els polítics haurien de donar exemple i no ho han fet. És hora que aprenguem la lliçó: hi ha coses que només podrem canviar si fem pinya i anem tots junts. Ens hi va el futur.
No hi ha comentaris