Ganes de votar

Espanya, parlem clar, ha comès i comet contra els catalans agressions de tota mena a fi d’assegurar-se el manteniment de la seva dominació. Primer, al segle XVIII, Catalunya fou annexionada per mitjà d’una conquesta i una ocupació militars i mantinguda sota el jou borbònic a còpia de violència, repressió i genocidi cultural. La mateixa repressió i violència que serien emprades, més tard, pel franquisme. Ara, al més civilitzat segle XXI, la dominació s’expressa en un premeditada i deliberada asfíxia econòmica, en reiterats atacs contra la normalització lingüística i en la negació al reconeixement jurídic de la nostra condició nacional… Conscients, però, de tot això, és ben clar que el fet de poder fer efectiva la ruptura democràtica amb l’estat espanyol, sempre hostil a Catalunya, és una responsabilitat sobretot nostra, dels catalans.

Les repúbliques bàltiques que van assolir la independència a finals del segle passat, durant els primers anys noranta, havien sofert canvis i convulsions en el temps més greus encara (ocupació per l’Alemanya nazi i ocupació soviètica russa) que els que hem suportat nosaltres. Els catalans, a diferència d’altres pobles que caminaren decididament cap a la seva llibertat, no hem abraçat la causa independentista fins després d’haver exhaurit tots els intents de reformar Espanya. En comptes d’aprofitar la seva feblesa per precipitar la ruptura, com van fer les repúbliques bàltiques amb la URSS, sempre hem optat per modernitzar primer Espanya, per democratitzar-la, per potenciar l’economia espanyola o per reclamar, fins i tot, que Espanya assumeixi obertament el seu caràcter plurinacional… Amb els tristos resultats que tots sabem. Fins que arriba un moment històric en què necessàriament sembla que passarà allò que inevitablement havia de passar. Avui, per a molts catalans, Espanya ja no pinta res i la pregunta que aquests dies ens fem és aquesta:  Quan podrem votar en pau i llibertat?

Marcats com:
Joan

Autor:

Joan Torres Nalda

No hi ha comentaris

Deixi una contestació