Estic sorprès. I escandalitzat

Publicat per Josep en February 2nd, 2013 en Articles d'interés

Estic sorprès. I escandalitzat. Però sobretot, molt indignat. I em direu: Per què?

Està clar. Perquè com tothom, a tot el món, he vist la presumpta comptabilitat B del PP. I em sembla molt fort. Perquè, a diferència de molta gent que em diu que això no pot ser cert perquè és massa “cutre", jo pense que pot ajustar-se perfectament a la realitat. Sí, és una comptabilitat B i, com a tal, secreta. I està feta a mà per algú, sense cap possibilitat que ningú altre intercepte cap missatge de correu electrònic. O que et rebenten l'ordinador. No, res d’això. Es tracta d’un llibre de comptabilitat clàssic i escrit a mà. I, el més curiós de tot, és que la vicepresidenta del partit va i diu que la línia on Pio García Escudero reconeix que acceptà uns diners del partit que li havien avançat per refer una vivenda afectada per un atemptat, just aquesta, sí que és certa. I pretén contraatacar dient que això és un fet normal. Segurament. Però resulta d’allò més excepcional que Bàrcenas inserte aquesta línia ENMIG DE TOTES LES ALTRES I QUE LI QUADREN ELS COMPTES. Com ens hem de creure que tot és mentida? Ha de ser veritat, perquè l'anotació està a la llibreta correcta.

Hui, hem assistit al desmentiment de don Mariano Rajoy sense preguntes, sense periodistes que el miren a la cara i sense millorar gens la seua oratòria. Ja vorem dilluns què li diu a Frau Merkel. I als periodistes d'allà. Espere que puga anar més enllà del "mi no comprender". Tot plegat, em sembla un escàndol majúscul. També perquè el senyor Rubalcaba diu, ara, que això ells no ho haurien fet mai. Com si l'altre partit, el seu, fora de fiar.
En paral·lel, l'ex-duc de Palma cada vegada ho té més cru, però sembla que ha tingut la mala sort de recalar a una família on ningú s'assabenta de res. Per si de cas, jutges i fiscals van amb peus de plom, no fóra cosa.

I mentrestant, l'atur al 26% i gent regirant els contenidors de la brossa moltes vegades cada dia. I els menjadors socials i de beneficència, desbordats. Tot això, i més, és el que m'escandalitza. Com les notícies publicades al BOE segons les quals, mentre ací s'enfonsa tot, es gasten milions d'euros en decorar ambaixades, en fer-ne de noves o en coberteries amb les armes gravades. És allò del "no tenemos para pan y compramos abanicos".

Potser ara, després de tot el que he dit, vos preguntareu encara: Per què estàs tan indignat?
Molt senzill. Tot sembla indicar que els nostres dirigents s'han venut a empresaris i persones interessades en vés a saber què. Però és escandalós que s'hagen venut per quatre xavos. Disculpeu, però 30000 € com a molt, quan després algunes empreses s'apropiaran de l'immens negoci de la sanitat, de l'educació, de la producció i distribució d'energia elèctrica o de l'aigua potable, és de vergonya. Amb això, d'ací a tres setmanes, hauran de demanar més diners per arribar a final de mes. Si almenys s'haguessin venut per una bona fotrecada de milions! Però no. Sembla que no són uns "vendepatrias". Encara pitjor: són uns "regalapatrias".