Espantalls que no fan por

A les criatures d’abans els grans de casa, per fer-se creure,  les espantaven amb el papu o amb l’home del sac. De vegades, el govern espanyol tracta igual els catalans i intenta, un cop i un altre, amenaçar-nos amb espantalls ben ridículs. Com ara quan insisteixen que amb la independència quedaríem, automàticament, fora de la Unió Europea. No ens facin riure. Primer, obliden que països tan solvents i europeus com Noruega i Suïssa tampoc en formen part i els va prou bé. Segon, passen per alt el petit detall que Catalunya, com Escòcia, ja és dins la Unió Europea i fins ara ningú no n’ha sortit mai, ni tan sols Grècia. Com s’ho farien per fer fora de la Unió Europea una part tan dinàmica i solvent, amb set milions de catalans, tots amb ciutadania europea? Qui ens en pot privar si no volem renunciar-hi perquè és el nostre dret adquirit?  Recordem, en tercer lloc, que quan Espanya ingressà a la Unió ho va fer amb Catalunya i que una Espanya sense Catalunya no serà el mateix país ni econòmicament ni demogràficament. Per tant, també hauria de quedar-ne fora i sol·licitar de nou el seu ingrés, no? Són, tot plegat, ganes d’embolicar la troca. Res d’això no caldrà. El pragmatisme, afortunadament, és qui marca les regles del joc a la UE i  s’adoptarà, per descomptat, la solució més pràctica i més àgil. Una Catalunya o una Escòcia independents crearan, això sí, una situació sense precedents a la Unió, que requerirà una solució nova, no prevista en els procediments habituals.
Feia riure veure com Rajoy, amb el president Hollande al costat, durant la darrera visita d’aquest a Madrid, es feia preguntar en roda de premsa sobre la independència de Catalunya per treure’s un paper i llegir una resposta que duia preparada i que venia a dir el de sempre. A continuació passà la paraula al president francès el qual, entre incrèdul i desconcertat,  en comptes de donar-li la raó contestà, diplomàticament, que d’aquest assumpte ell no en diria res. Rajoy quedà amb un pam de nas. Quan dies més tard una altra periodista espanyola feia la mateixa pregunta a Oana Lungescu, la portaveu de l’OTAN, ben alliçonada pel govern espanyol, insistia a dir que Catalunya no hi podria ser si no és acceptada per tots els actuals estats membres. I anunciava que l’OTAN actuaria com sempre i d’acord amb els procediments habituals. Absurd. Ridícul. Com es pot parlar de procediments habituals en una situació del tot inèdita i no prevista? La seva resposta, a més, oblidava un pas previ, absolutament necessari: faltaria, primer, que Catalunya volgués mantenir-s’hi. Perquè a l’OTAN no hi són països com Suècia, Àustria o Finlàndia, tots tres membres de la Unió.
Però si parlem d’espantalls de fira no podem oblidar, per acabar, els que tenim a casa mateix: els nostres líders espanyolistes Navarro, Rivera i Sànchez Camacho. Tots tres demostren un pèssim estil de fer política i fan gala d’una altivesa i un to tan autoritari i cridaner que no deixen lloc a dubtes: ens cal la independència ja!

 

Joan

Autor:

Joan Torres Nalda

No hi ha comentaris

Deixi una contestació