Dignataris sense dignitat

Enmig del debat i la gran tensió política -que no social, com pretenen alguns- generats a partir del procés sobiranista que viu Catalunya, n’hem pogut sentir de tota mena. Una de les barbaritats més grosses la deixà anar, poc abans de Nadal, el secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, José-Maria Gil Tamayo, quan sentencià que “la consulta pactada pels partits catalans és inadmissible i moralment inacceptable”. Exacte, amables lectors, ho heu llegit bé. Arborat de zel patriòtic, aquest sant baró amenaçà els catalans, directament o indirecta, amb les penes de l’infern. Quin panxó de riure no se n’hauran fet, allà dalt, Sant Pere i tota la cort celestial. Amb raó l’abat de Montserrat, Josep-Maria Soler, reclamava serenor perquè “el poble català té dret a ser consultat”. 
També Mariano Rajoy ha dit, i més d’un cop, un gros disbarat: “Espanya és la nació més antiga del món i Catalunya sempre n’ha format part”. Home, senyor president, voleu dir que un discret registrador de la propietat, com éreu vós, ens ha de venir a donar lliçons d’història? No fotem. Sabem que els polítics del PP les deixen anar sense engaltar ni mirar prim. Que per ells tot és pàtria. Que xalen de valent fent com aquell personatge teatral que tot ho rematava dient: “Espanya i jo som així, senyora!”. Però tot això, senyor Rajoy, no us dóna cap dret a potinejar la història espanyola al més pur estil de la tradició franquista. Aquella que presentava l’Espanya dels Reis Catòlics com un estat unitari quan, de fet, Castella i Aragó es mantenien com a realitats sobiranes diferenciades, cadascuna amb les respectives lleis, usos i costums. La que presentava Viriat, cabdill lusità que lluità com els ilergetes Indíbil i Mandoni contra els romans, com un gran heroi… espanyol! La que feia retrocedir la unitat d’Espanya fins a l’època neolítica, quan ibers i celtes s’establiren conjuntament al centre peninsular. Com Rajoy, els de la meva generació sentírem explicar a l’escola, convenientment manipulades, aquestes  històries. Potser  per  això, i perquè li convé, no es cansa de repetir que Espanya és la nació més antiga del món mundial. Una solemne rucada. Algú que no és historiador, sinó fidel funcionari, què s’empatolla? La diferència, per cert, entre Mas i Rajoy és cada cop més evident: aquest és un gris funcionari, mentre que el president Mas és tot un polític.
Un cop coneguda la pregunta de la consulta, encara trobo amics, parents i coneguts que es fan i em fan una altra pregunta. Potser, benvolguts lectors, també us la feu vosaltres o  l’heu sentida més d’un cop: “Com s’acabarà tot això?” La pregunta només admet una sola resposta: “S’acabarà votant”. No hi pot haver cap altra manera, diuen convençuts en Mas, en Junqueras i la Carme Forcadell. Fem-los cas i mantinguem-nos ferms. Si tenen tot el nostre suport, ens en sortirem segur. Malgrat els disbarats que  amollen també, tot sovint, els irrefrenables Navarro i Camacho. Caldrà fermesa, sí. I paciència, molta paciència.

Joan

Autor:

Joan Torres Nalda

No hi ha comentaris

Deixi una contestació