Diàleg amb els companys

No sempre dins d'un col·lectiu pots comptar amb membres tan destacats de la cultura i amb un compromís tan ferm i constant que assegura l'èxit dels objectius del grup.
He pogut dialogar amb tres dels nostres companys: en Joan Torres i Nalda, en Josep Usó i Manyanós, i en Damià Torres i Latorre. En Joan, mestre i director d'escola, jubilat fa poc, poeta i col·laborador d'innombrables publicacions, com Help Catalonia, de 62 anys i resident a Olot, comarca de la Garrotxa; en Josep, químic i novel·lista d'èxit de la nostra literatura, poeta del Poema a Basset, permanent col·laborador de les editorials del VilaWeb, de 54 anys i resident a Vila-real; i en Damià, olímpic científic dels més grans dels Països Catalans, amb un currículum de 7 ors de moment, músic instrumentista i compositor, de 16 anys i resident a la Ribera del País Valencià.
Els he fet unes preguntes sobre el nostre General Joan Baptista Basset i Ramos, la Guerra europea de Successió, i la importància històrica del líder maulet i el Projecte Basset. Crec que les seves respostes són molt suggerents i aportaran al lector un bon moment de reflexió.
1. Per quin motiu vàreu creure important fundar el Projecte Basset? A què es deu l’interès en aquest personatge?
JTN. Quan m’explicaren el projecte i em convidaren a col·laborar vaig acceptar de bona gana, convençut que donar a conèixer la figura de Basset és un acte de reparació històrica i una bona manera de valorar el nostre passat i de fer créixer l’autoestima dels valencians.
JUM. Quan Vicenç Salvador Torres em demanà si coneixia el personatge i li vaig dir que sí, es va quedar molt sorprès. Ell ja havia començat el poema musical i em demanà si jo li escriuria algunes lletres. Realment, el general Basset és un personatge molt important en la nostra història i també en la història europea; però com és nostre i no castellà, ens l'han amagat. Com tantes altres coses. Per tant, crec que és molt important recuperar-lo. Ens calen grans personatges històrics, per recuperar el nostre passat. I els tenim. Només cal rescatar-los.
DTL. La motivació del Projecte Basset ve de constatar que, desgraciadament, al País Valencià molta gent ni coneix ni respecta la seua pròpia història. Fenòmens tan diferents com l’anticatalanisme, el sucursalisme i el folklorisme extrem, en el fons tenen les seues arrels en el desconeixement del passat. D’altra banda, Joan Baptista Basset és un heroi oblidat que crec que mereixia tenir un reconeixement, especialment ara que se celebra el Tricentenari de la caiguda de Barcelona, on estava com a cap de l’artilleria. Finalment, és un símbol dels Països Catalans que, com és valencià, pot ajudar a superar l’absurda situació que vivim al sud actualment.
2. Quin és el protagonisme que té Joan Baptista Basset i Ramos en la Guerra de Successió? Per què?
JTN. Basset fou qui inicià i capitanejà l’aixecament contra Felip de Borbó al País Valencià, primer a Dénia i poc després a València i Alzira. Prèviament havia participat, al costat dels britànics, en la presa de Gibraltar que estava en poder dels borbònics i passà al costat austriacista. El seu nomenament com a lloctinent de l’Arxiduc Carles a València despertà enveges entre la noblesa i el feren tancar a la presó durant bona part del conflicte i no participà la batalla d’Almansa. Un cop lliure, demostrada la seva innocència, va ser un dels defensors més destacats en el setge de Barcelona. Per aquest motiu tornà a la presó i en va sortir, molt malat, poc abans de morir.
JUM. És un personatge important. Participa de manera important en la presa de Gibraltar en nom de l'Arxiduc Carles. I Gibraltar encara es manté dins de la Corona Britànica. També és el cap de l'artilleria que defensa Barcelona el 1714. Entremig, és el gran heroi de la guerra al País Valencià. Ocupa València sense disparar ni un tret, és estimat pel poble… és un personatge molt important, a la guerra. En canvi, curiosament, a la Batalla d'Almansa no hi participa. Està empresonat pels austriacistes pel terrible delicte d'haver promès una baixada d'impostos.
DTL. El paper de Basset en la Guerra de Successió és clau, des del seu desembarcament a la costa valenciana el 1705 fins que cau presoner a l’assalt final a Barcelona. Abans, ja havia participat a la batalla de Gibraltar (1704). Hi ha qui diu que la Batalla d’Almansa es va perdre perquè, en aquell moment, el militar estava empresonat pels austriacistes. Dir això no deixa de ser història-ficció, però recalca la rellevància del personatge.
3. Com definiries el militar valencià?
JTN. És un dels herois d’aquell conflicte i un símbol de la unitat nacional entre valencians, catalans i mallorquins. Com a enginyer militar a Barcelona comandà l’artilleria i molts dels seus artillers eren mallorquins.
JUM. És un militar molt competent. Té iniciatives pròpies i una gran capacitat d'organització.
DTL. Un home de la guerra, que va lluitar fins el final per la seua causa. També el veig com a un heroi del poble, un revolucionari: va prometre abolir els tributs senyorials, i la seua lluita la va fer amb el poble, independentment del recel que li tenia la oligarquia austriacista.
4. Per què es converteix en líder dels maulets? És un revolucionari de l'època? Per què el seguiren els valencians?
JTN. Li deien el general maulet perquè no era de família noble sinó menestral i per la seva bona sintonia amb els llauradors valencians austriacistes (anomenats maulets) perquè simpatitzava amb les seues reivindicacions. Per això no dubtaren en seguir-lo.
JUM. Els valencians el segueixen perquè els promet, en nom de l'Arxiduc, però sense el seu consentiment, una baixada d'impostos. I aquest fet fa que els valencians el seguesquen en massa. Aleshores, com ara, les classes populars estaven ofegades pels impostos. A més, aprofita el seu carisma per obtindre victòries molt significatives, com la presa de València.
DTL. Basset es converteix en líder dels maulets per la seua gran capacitat d’organitzar la insurrecció, i per la seua ideologia que motivava les masses a lluitar per la seua causa, i no per una delicada confabulació d’interessos imperials i aristocràtics. Els maulets, cal recordar-ho, eren un exèrcit que lluitava per la llibertat de la seva terra, no per a decantar la balança del costat austriacista.
5. El militar Basset va morir amb la consciència tranquil·la amb la seva trajectòria?
JTN. La seva trajectòria -convençut que la causa austriacista era la més beneficiosa per al seu poble i per a mantenir els furs i les llibertats dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó- és la d’un home conseqüent, lluitador, compromès i fidel als seus. Però els darrers anys de la seva vida foren, sens dubte, prou amargs.
JUM. Joan Baptista Basset és l'únic nadiu dels regnes que ara anomenem Espanya que aconsegueix el càrrec de Feldmareschall de l'exèrcit austrohongarès (mariscal de camp). Aquest és el més alt grau que es podia assolir en aquell exèrcit. Tot i que moltes de les seues campanyes acaben en derrota, no se li pot atribuir a ell, sinó al canvi de situació que provoca la mort del germà de l'Arxiduc, Josep I. Aleshores, un imperi austríac massa fort ja no era interessant per als anglesos i l'aliança contra els francesos es va esquerdar definitivament.
Personalment, pense que la seua trajectòria és brillant i honorable, però que les circumstàncies el van dur a acabar empresonat de molt mala manera a Segòvia. El seu final és molt trist. Molt. Però les seues actuacions, tant militars com socials, són en general molt bones.
DTL. No crec que se sentís bé amb el que havia passat, al cap i a la fi, era un militar que havia perdut la guerra. Supose que li rondarien pel cap tots els errors estratègics que pogués haver comès durant la guerra. Amb la consciència tranquil·la jo crec que sí, però hauríem de preguntar-li-ho a ell.
6. Creus que Basset té el reconeixement merescut pels seus actes?
JTN. La seva figura, molt oblidada durant massa temps, no és encara prou coneguda i no té tot el reconeixement popular del qual és mereixedor. El projecte Basset vol ajudar a reparar aquesta injustícia. Estem convençuts que Basset i la seva lluita aconseguiran fer-se un lloc en el record i en el cor dels autèntics valencians.
JUM. En absolut. Ara mateix, el general Basset és un perfecte desconegut. Però això és perquè és un gran personatge dels “altres”, dels nostres. Personatges de moltíssima menor rellevància i vàlua són gairebé reverenciats i estudiats a totes les escoles i instituts. Per esmentar-ne dos, el Comte-Duc de Olivares, que per finançar la Guerra de Flandes acabà portant el Reyno a una bancarrota de tantes. Conseqüència d'aquella crisi fou la Guerra dels Segadors i la independència de Portugal. I se l'estudia com a valido de Felipe IV i se’l considera com si hagués fet grans coses de profit.
Pense que Basset és un bon exemple per començar a recuperar els grans personatges de la nostra història que es mantenen, interessadament, amagats.
DTL. Definitivament, no. El Projecte Basset intenta reparar aquesta injustícia històrica, mitjançant la difusió de la figura del militar maulet i la reivindicació de la seua importància a la Guerra de Successió.
Queda clar, vistes les seues respostes, que aquests tres col·laboradors del Projecte Basset són uns coneixedors entusiastes del nostre heroi valencià i que comparteixen també, plenament, la convicció que cal ajudar a difondre encara molt més la seua vida apassionant, el seu gran exemple, el seu indiscutible valor, la seua admirable fermesa i la seua demostrada lleialtat en favor dels valencians i de tota la nació catalana.
Vicenç Salvador Torres Guerola, coordinador del Projecte Basset.
No hi ha comentaris