A tota màquina!

Avui el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, el mateix que té a gairebé tots els diputats substituïts per implicació en delictes de tota mena, ha tombat les esmenes a la totalitat presentades per l'oposició a la Llei de Senyes d'Identitat. L'argument bàsic de l'oposició és que el PP ha obviat els informes del Consell Jurídic Consultiu que afirmen que la Llei no és necessària. Que vol dir que no fa falta.
Però a ells els en fa, de falta. I molta. Pensem que encara cueja el paperàs de l'encara alcaldessa de València. Jo no entenc perquè encara ningú l'ha obligada a dimitir després d'un ridícul còsmic seguit d'una intervenció per disculpar-se que acaba amb aquella riallada esgarrifosa afirmant que al menys tindrà “la paternidá o la maternidá” d'alguna paraula nova.
I encara més. Estan a noranta dies d'unes eleccions que prometen escombrar-los fins on ells mai haurien pensat que anirien. Al carrer. I molts d'ells, sense la protecció i l'empar que es fan els uns als altres, poden acabar fins i tot a la presó.
De manera que per a ells, aquesta llei nyap és molt necessària. Vital, diria jo. Perquè si aconseguiren que els valencians ens posarem a discutir si a la paella es pot posar o no carxofa, i si se li'n posa i se li diu paella això ja no és valencià genuí, aleshores, igual es deixàvem anar-se'n sense demanar-los comptes per totes les malifetes, robatoris i atracaments sense escrúpols que ens han fet patir i que encara suportem.
I si, de passada, aconseguiren que ens tornarem a engrescar en una picabaralla amb els catalans per qualsevol cosa, ja bavejarien de gust.
Però ara el seu problema és un altre. Tenim millor accés que mai a la informació. Els seus mitjans de propaganda de sempre ja no els mira gairebé ningú. Fins i tot Canal9, quan la van tancar per fer contents als ideòlegs (per anomenar-los d'alguna manera, perquè de burros en són i prou) de la FAES, se'ls ha girat en contra. Les persones d'una edat, s'han quedat sense l'Alqueria Blanca. I ara, allà on va el President, el reben amb crits i li diuen “moniato”. I la seva vàlua es tanta, que ni els mandarins del seu propi partit el volen com a candidat. De l'alcaldessa del cap i Casal no en parlaré. Avui, no. Però és que se n'ha hagut d'anar Cotino, a plantar caquis, diu, després d'haver tractat de comprar el silenci de les famílies de les víctimes del metro. I Blasco, que la darrera que feu fou robar els diners dels pobres per comprar-se pisos i locals al centre de València. Uns pisos que, gràcies als seus, han baixat de preu segur. I a la cúpula de Camps (“el cureta” que li deia el Bigotes) li demanen trenta anys de presó. I només per començar. I Fabra (Carlos) tancat a la presó. I seguiria i no acabaria.
I els valencians amb una taxa d'atur brutal. I amb una Sanitat mutilada. I amb una Educació que fa pena, excepte per subvencionar escoles concertades, privades i demés. I amb una Dependència que ni està ni se l'espera. I amb les mateixes infraestructures que teníem fa deu anys (útils, vull dir. D'acudit en tenim per donar i vendre. Fins i tot tenim uns estudis cinematogràfics aturats).
Però ara resulta que els ha arribat el temps electoral i veuen que se'n van. I que a les falles, només hi ha un ninot indultat. La resta van al foc. I es veu que aquesta imatge, juntament amb la brama que ja veuen de la gent que està, que estem, molt indignats (al meu poble diuen “com el tio de la veta”), els espanta. I han de fer alguna cosa. I corren. Corren cap endavant a tota màquina. Tan com poden.
A mi em recorden aquells personatges de “La gran evasió”. Són dos oficials anglesos que s'han escapat d'un camp nazi i que són descoberts en pujar al tren a una estació. Aleshores fugen pel mig de l'andana atapeïda de gent. Al seu darrere, l'oficial alemany crida “tothom a terra”. I ells, desesperats, continuen corrent sense adonar-se'n que ja corren sols. Que tota la gent s'ha estirat al terra de l'andana. L'espectador ja veu que estan perduts, abans que els abaten. Però, si fóreu vosaltres, no seguiríeu corrent? Doncs això fa ara el PPCV (que amb aquestes sigles sembla una antiga república soviètica).
Per aquesta raó volen que, per Llei s'afirme que el valencià és una llengua diferent de totes. Però tots sabem que cap d'ells la parla ni li importa.
I volen que la bandera siga única al món. I que l'himne de l'Exposició compost pel mestre Serrano siga l'únic himne que puguem escoltar els valencians (I el faller, també. Però només al març).
Segurament, la nova Llei no inclourà com a signe d'identitat el tindre més parlamentaris que enlloc del món imputats per delictes econòmics. Veieu? Això estarà bé. Fins i tot ells, que no saben fer la O amb un canut, faran una cosa ben feta. Allò dels diputats delinqüents no serà cosa dels valencians. Només ho serà d'aquells que semblen una república soviètica, d'aquelles que ja han desaparegut. (Per exemple, Uzbekistan era YCCP). I allà també en donaven amb un sifó, amb les senyes d'identitat. La falç i el martell estaven a tot arreu.
Josep

Autor:

Josep Usó i Mañanós

No hi ha comentaris

Deixi una contestació